Història   El Canet FC es va fundar el 1919, encara que el futbol apareix al poble el 1915 gràcies als molts joves estiuejants barcelonins que van introduir aquest esport entre la població. Aquell mateix any es funda el Club Atlètic de Canet, que té com a colors el negre i el verd. L’Atlètic celebra el seu primer partit contra l’Arenys en un camp a la vora del Castell de Santa Florentina i acaba amb un resultat de 0-4. El 1919 es va crear el camp de futbol de Can Beya, al costat de l’horta de Can Vilà, patrocinat pel Foment Catalanista. Fins aquell moment, a Canet hi havia dos equips, el Club Atlètic, del Foment Catalanista i un equip dels Germans Maristes. El juny de 1919 es funda el Canet FC unint aquestes dues entitats ja existents, de la mà de Joan Fors, Escarpenter, Casals i Josep Maria Casajuana. Durant els anys 20, el Canet FC viu una etapa daurada. La temporada 1920/21, el club competeix per primer en la lliga organitzada per la Federació Catalana de Futbol. Durant les dues temporades següents es manté a 4a Categoria, però el curs 1922/23, un bagatge de 32 gols a favor i cap en contra permet que l’equip disputi la fase d’ascens. Malgrat perdre-la contra el Joventut Terrassenca, el club aconsegueix pujar. Durant aquesta dècada, el Canet competeix contra equips de la demarcació de Barcelona i Girona, en què assoleix bons resultats que el situen al capdamunt de la taula. L’equip de luxe del Canet entre els anys 1922 i 1928 està format per Lloveras com a porter, Buch, Castillo, Castellà, Carol, Pera, Viñolas, València, els germans Luque, Josep Maillo, Manuel Maillo i Sauleda. Malgrat tot, el 1928 el Canet FC despareix per motius econòmics. El club no pot fer front al lloguer del camp de Can Beya i el seu propietari té cada cop més diferències amb la junta. Les discrepàncies són cada cop més agudes fins que el Canet desapareix. Durant els anys següents neixen altres clubs que juguen en poblacions veïnes i hi ha intents de refundar el Canet FC, però el fet que no hi hagués un camp de futbol en condicions fa impossible que Canet pugués tenir un equip. Durant els anys 30, els canetencs tenen equips com l’Àguila, el Racing Canet o el Triángulo Rojo, que juguen a Arenys de Mar, Arenys de Munt o Calella i disputen tornejos i amistosos a la comarca. El 1936, quan esclata la Guerra Civil, s’atura l’activitat esportiva. El 1940, després que Franco hagi guanyat la Guerra, es reactiva l’esport amb el Front de Joventuts, una secció de la Falange destinada a adoctrinar políticament els joves. Les seccions locals del Front de Joventuts organitzen equips de diversos esports i celebren competicions entre elles. A Canet, els seus dirigents van acordar que qui ho desitgés podia jugar amb els colors típics de l’entitat, el blanc i el negre. En alguna ocasió també adopten el nom, de manera que en molts registres de l’època hi apareix el nom del club, malgrat que no es tracta de l’entitat pròpiament dita. Ja als anys 50, després de gairebé 20 anys sense futbol a Canet, torna a crear-se un camp de futbol, en aquest cas a l’Escola de Teixits de Punt, la qual cosa permet que el 1953 el Canet FC torni a disputar un partit al poble. Cinc anys més tard, la temporada 1958/59, el club torna a les competicions oficials. Els joves estudiants de l’Escola van tirar endavant el club, després de molts intents de reflotar-lo. La bona sintonia que tenien amb l’Ajuntament va ajudar-los a aconseguir la cessió dels terrenys de l’Escola de Teixits. En l’àmbit esportiu, primer van crear un sènior, i a continuació dos equips de base: un Infantil i un Juvenil. En aquesta segona etapa, el Canet obté bons resultats i aconsegueix un ascens a la 2a Categoria. El futbol, però, segueix evolucionant i a la dècada dels 60 es registra un augment dels clubs, per la qual cosa hi ha més professionalització. El Canet passa bona part d’aquella època amb entrenadors i jugadors de fora del poble, tot i que ja als 70 molts dels integrants de la plantilla són del poble. Els resultats a la classificació de 2a són irregulars, però el 1965 el club s’endú el Torneig de Catalunya.